Avui hem començat la sessió visionant un vídeo de dibuixos animats, on es podia veure una professora ensenyant les taules de multiplicar als seus alumnes. En aquesta part del vídeo la mestra utilitzava un pòster normal i corrent, en el qual hi sortien les diferents taules de multiplicar, per a aconseguir que els seus alumnes les memoritzessin de manera mecànica. A continuació apareixia a l’aula el que semblava ser el director i prometia a la mestra que a partir d’aquell moment l’escola es transformaria en l’escola del futur, i que amb les noves tecnologies arribarien a assolir l’excel·lència educativa. Abans d'acabar apareixia la mateixa aula dies desprès, i tot havia canviat, la mestra tenia una pissarra digital i un projector, tenien una televisió a l’aula i els alumnes disposaven cada un d’ells d’un ordinador personal. Però en aquesta aula del futur és seguien utilitzant els mateixos mètodes que abans de que s’instal·lessin tots els nous aparells, i els nens i nenes seguien memoritzant de manera mecànica, allò que amb les noves oportunitats que els oferien les tecnologies, podien haver après de manera significativa. Finalment el vídeo ens feia reflexionar sobre la metodologia que s’aplica en educació i que cal millorar per assolir aquests resultats d’excel·lència dels que tant em parlat.
Ha continuació hem realitzat l’activitat 1, que consistia en llegir l’article “Tecnologies per educar. Solucions o nous problemes” de Juana María Sancho i en debatre les idees que consideràvem més rellevants del text. La veritat és que el debat ha estat molt interessant ja que han sorgit idees que cal tenir molt i molt presents en el dia a dia del mestre, com per exemple que les noves tecnologies no són la solució al fracàs escolar, sinó que amb elles el que podem aconseguir és complementar el mètode educatiu considerant realment renovar el model educatiu, la metodologia que utilitzem a l’aula.
A més a més hem començat a debatre altres punts molt interessants del model educatiu actual i del ús real que saben fer els mestres de les noves tecnologies dins l’aula, si realment saben o no aprofitar el que se’ls ofereix.
La veritat és que al veure aquest vídeo i debatre sobre aquest tema m’ha fet reflexionar moltíssim, he de confessar que sempre he estat força en contra d’aquesta necessitat d’informatitzar els més petits que sembla haver sorgit últimament, sempre he pensat que si un vol sempre es a temps de pujar al carro i encara més aquests nens i nenes amb el ventall de possibilitats que tenen ara en l’actualitat. Però també he de reconèixer que possiblement aquesta postura ha estat deguda a la meva falta de coneixement.
L’altre dia parlant amb una amiga que també es mestra i que aquest any a aconseguit plaça a l’escola dels seus somnis, una escola de nova creació, amb gent amb moltes ganes d’aprendre i molta energia per llençar el projecte endavant, hem va explicar que abans de que ella arribes ja tenien una pissarra digital però que tan sols l’utilitzaven per a projectar vídeos, imatges i documents de power point. Ella no s’ho podia creure i va començar a donar vida a la pissarra amb l’ajuda dels nens i nenes, ha començat a fer formació a la resta de companys per ensenyar-los-hi com funciona realment la pissarra digital i per que pugin utilitzar-la en tots els seus formats. Ja se que és un exemple sense massa importància, però per mi si que la te, ja que moltes vegades la desinformació ens porta a pensar que allò no és bo, o que com podem veure en aquest cas, només es pot utilitzar per a una cosa molt determinada, en canvi amb informació necessària tot pot canviar, la teva idea inicial sobre la incorporació de les no ves tecnologies a l’aula, o el funcionament que dones a una pissarra digital.
A continuació us adjunto el vídeo que vam veure a classe:
No hay comentarios:
Publicar un comentario